Blogia
- MEMORANDO -

323. Andalusos, parleu en cátala

323. Andalusos, parleu en cátala

Si de progressar es tracta, aquest blog serà el primer d'adaptar-se als nous temps que s'acosten. Des d'ara, i per recomanació del Sr. President de la Junta d'Andalusia, tots els meus escrits i els meus disbarats seran escrits directament en català.

Quina bella llengua és el català, i el dic sense ironia. Realment és així. M'encanta tal com sona, igual que m'encanta com sona el francès i parlar sempre que puc  a la llengua de Moliere, i de Laetitia Casta.

Considero que parlar una altra llengua diferent del matern és enriquidora per als que són capaços de fer- lo, i em donen enveja els bilingües de naixement com el són molts catalans, gallecs, bascs o valencians que intercanvien una llengua o un altre sense problemes.

Per això la mesura del D. Manuel Chaves semblaria bona sinó fora pel que implica. I, desgraciadament, implica que per guanyar-se la vida l'andalús haurà de emigrar, i que lloc millor que Catalunya, que ja la coneixem perquè mitja regió, o nació, és andalusa a causa del gran nombre de paisans que allà viuen. El que al President Chaves li sembla una mesura estupenda,  es retorç  immediatament i es converteix en una  sagita de doble tall sobre el seu cap. Estic segur que mai va pensar que aquesta mesura, progre de la mort, tingués aquestes ressonàncies  que no són gens bones per a ell i el partit.

Senyor  President, em permeto de recordar- lo que els andalusos no saben parlar d'altres llengües, que els nostres nens tenen una deficiència fonamental  en altres llengües, anglès, francès o alemany -extensible a tot  el país per cert -, que el sistema d'aprenentatge està malament en molts aspectes com proposa en el seu programa una ximpleria tan  gran? No per que s'ensenyi català, gallec o basc sinó perquè sigui una proposta electoral. Ensenyin-se aquestes llengües, però sense fer-los punta d'un programa. Que la gent ja està farta de promeses de esata índole. Destini els diners a investigació  o a reforçar l'ensenyament públic i després  varem parlar.

 

Para los negados en la lengua de Ramón Llull les paso la traducción. Espero disculpen los errores.

 

Si de progresar se trata, este blog va a ser el primero en adaptarse a los nuevos tiempos que se avecinan. A partir de ahora, y por recomendación del Sr. Presidente de la Junta de Andalucía, todos mis escritos y mis desatinos van a ser escritos directamente en catalán.

Que bello idioma es el catalán, y lo digo sin ironía. Realmente es así. Me encanta como suena, igual que me encanta como suena el francés y hablar siempre que puedo en el idioma de Moliere, y de Laetitia Casta.

Considero que hablar otro idioma diferente del materno es enriquecedor para los que son capaces de hacerlo, y me dan envidia los bilingues de nacimiento como lo son muchos catalanes, gallegos, vascos o valencianos que intercambian un idioma u otro sin problemas.

Por eso la medida del D. Manuel Chaves parecería buena sino fuera por lo que implica. Y, desgraciadamente, implica que para ganarse la vida el andaluz va a tener que emigrar y que lugar mejor que Cataluña, que ya la conocemos porque media región, o nación, es andaluza debido al gran número de paisanos que allí viven. Lo que al Presidente Chaves le parece una medida estupenda, se retuerce inmediatamente y se convierte en una espada de doble filo sobre su cabeza. Estoy seguro que nunca pensó que esta medida, progre de la muerte, tuviera estas resonancias que no son nada buenas para él y el partido.

Señor Presidente, me permito recordarle que los andaluces no saben hablar otros idiomas, que nuestros niños tienen una deficiencia fundamental en otras lenguas, inglés, francés o alemán -extensible a todo ep País por cierto-, que el sistema de aprendizaje está mal en muchos aspectos        ¿cómo propone en su programa tamaña majadería? No por que se enseñe catalán, gallego o vasco sino porque sea una propuesta electoral. Enséñense esos idiomas, pero sin hacerlos punta de un programa. Que la gente ya está harta de promesas de esata índole. Destine el dinero a investigación o a reforzar la enseñanza pública y después hablamos.

© Alfonso Merelo 2008

PD La foto es de Neus Asensi, a la que no me inmportaría tener como profesora.

5 comentarios

Alós -

I que conste. L'escrius millor que jo.

Un saludín

Alós -

No, la escritura es perfecta, y te felicito por ello. La cosa estará cuando un catalán vea que yo escribo en valenciano...

Un saludín

AMS -

I això? Tan mal escrit està? Home la veritat és que escric millor en castellà, però em defenso amb el català, o almenys això creia. O et refereixes al contingut en si?

Alós -

Amig Alfons, bocabadat m'he quedat, i aixó que jo no parle català, sino valencià (castellonero, més be).

I si creïes haver obert la caixa dels trons, espera a que un català llisca açó... :P

Un saludín

Anónimo -

Que gracioso, picha